La Valentina ja és a impremta

En uns dies tindré entre les mans la meva primera novel·la: Valentina i els oficis oblidats, editada per Tierra Editorial.

No em fa vergonya confessar que la historia la vaig començar a imaginar i a escriure fa gairebé deu anys. Han passat tantes coses desde que, a una classe de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, la Marta Luna ens va demanar de pensar l’escaleta d’una possible novel·la infantil o juvenil.

Tampoc em fa vergonya confessar que tenia la ferma convicció que tard o d’hora la Valentina veuria la llum. Tot i les inseguretats que com autora de novel·les sense experiència puc tenir (tampoc em fa vergonya confessar-les) us puc assegurar que es una història escrita amb molta, molta cura. Sóc incapaç de calcular les hores que he dedicat a pensar cada detall, incapaç de recordar les converses amb el Xavi, la meva parella, per decidir si aquesta trama era l’adequada, si cada personatge tenia sentit. He borrat i repetit, he rellegit, descartat i refet capítols sencers. He dibuixant, tot i que no en sé gaire, la topografia de Memorandia per estar segura que tot restava en el lloc adequat. He buscat fotografies per imaginar millor els personatges i he tractat de posar-me a la seva pell. I com que la història parla en gran part de cosir, amb més raó, he mirat de no deixar cap fil a l’atzar.

Tot i les hores invertides, tot i la dedicació, tot i que he tingut la sort de comptar amb una editora que és la millor que podria haber tingut, la Nona. Sóc conscient que hi haurà errors o, directament, qui pensarà que la història no s’ho val. En qualsevol cas, tinc la seguretat i la tranquilitat que, en termes creatius, he fet tot el que havia de fer per la meva petita Valentina.

A partir d’avui, que ja tenen el document a impremta tinc la fabulosa sensació que ja comença a ser una mica vostra. I l’únic que desitjo és que gaudiu llegint-la tant com jo he gaudit escrivint-la.

Bona lectura!