D’esmalts d’ungles i altres decisions

No sóc de les que sacralitza la maternitat, de fet em trobareu més a prop de la filosofia #malamadre o “la pitjor mare del món” (amb algú t’has d’identificar, oi?). Però també haig de dir que des que el 2012 va aparèixer a la meva vida #Victòria i dos anys més tard vaig reeditar l’experiència amb el #Pauete res ha tornat a ser igual.

Ells ho remouen tot. Literalment. Des del meus esmalts d’ungles, que ja han passat a formar part dels seus tresors, a cada una de les decisions que he anat prenent els darrers sis anys. Del més insignificant al més important tot ha quedat trastocat. I no em sap greu. De fet, te més sentit que les meves pintures d’ungles descansin mig obertes i seques al fons d’un calaix en companyia del maquillatge de la Frozen que no pas dins l’armari on acostumava a guardar-les i del que mai surtien perquè de sempre que em mossego les ungles (nota mental: aquest 2018, ho deixo).

“Del més insignificant al més important tot ha quedat trastocat.”

També la meva decisió de deixar hibernar la Tortuga Casiopea va venir condicionada per la seva arribada. Amb una nena de dos anys, un altre en camí i dos projectes editorials en marxa que no acabaven de rotllar (econòmicament parlant) em vaig sentir desbordada. No arribava a tot i posats a triar vaig decidir aturar-me més a prop d’ells. No m’arrepenteixo de res. Probablement era el que havia de fer. Sóc tossuda de mena i sovint em pot més la il·lusió que la dura realitat. Però en aquell moment necessitava prendre prespectiva.

Avui, gairebé quatre anys més tard, amb una experiència laboral en el sector educatiu de per mig (Sangaku, ja us en parlarè en un altra ocasió), crec que finalment tinc clar que vull fer: Simplement escriure.

“Crec que finalment tinc clar que vull fer: Simplement escriure.”

A vegades tinc la sensació que per evitar escriure durant anys m’he anat refugiant en projectes, tots engrescadors, vinculats directa o indirectament a la literatura infantil. Vaig crear una revista infantil (kikirikic), vaig empescar-me tallers de lectura, i el més gran de els projectes tots vaig crear dues editorials (La tortuga Casiopea i Tula Books) que malhauradament no van assolir l’èxit que jo hauria desitjat. De tot vaig aprendre.

Ara potser m’enfronto al repte és més gran, potser el més difícil però alhora el que de veritat m’emociona. Posar-me, tota sola, davant del teclat, defugir la por de la pàgina en blanc. I escriure. Cada dia, amb constància i dedicació per crear històries que algú vulgui llegir.

Us aniré informant de com va tot plegat.  Inclós si he deixat de mossegar-me les ungles i haig de recuperar l’esmalt enterrat entre el maquillatge de la Frozen.

Guardar

Guardar

Guardar

Guardar

Guardar

Guardar

2 opiniones en “D’esmalts d’ungles i altres decisions”

  1. Que bé Noemi! Res millor que convertir els somnis en realitat! Vull llegir tot el que facis!!
    De moment et tinc clitxat el bloc en el meu RSS!!
    Forçaaaa

Responder a Ari Ione Cancelar respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *